Dia 2: la cara i la creu

Ahir dimecres va ser el meu (i del Pau) primer dia de viatge. El Planning marcava visita a Rocinha, la favela més gran de Llatinoamèrica (extraoficialment, a partir del consum d'aigua i llum es calculen uns 150.000 habitants o més).

No vam poder dormir fins gaire tard, a les 8-8.30 haviem de sortir de casa per, després d'un viatge trepidant en autobús (aquí els autobuseros condueixen encara més "locos" que a Barcelona) arribar al peu de la Favela.

Rocinha està al sud de Rio, passades Copacabana, Ipanema i Leblon. Com casi totes les faveles, comença tocant un barri ric, on predominen els blocs de pisos alts. Tocant a la carretera trobem el Mercat Popular de Rocinha, que va començar sent tot de barraques i que, actualment i gràcies a una acord entre els comerciants i l'ajuntament, compta amb unes carpes i unes paradetes més arreglades.

En aquest punt ens va venir a buscar el Firminho, el responsable de l'Açao Social Padre Anchieta (ASPA), una organització que des del 1960 (inicis de la favela) està treballant per millorar la qualitat de vida dels habitants de Rocinha.

Després de les presentacions oportunes ens va conduir a tot el grup pel carrer principal. Rocinha, a diferència d'altres faveles, està pràcticament tota asfaltada, té un carrer ample que la travessa per on passen inclus autobusos municipals, tot i que el transport motoritzat més comú són unes furgonetes de 12 places o les Taxi-moto. A costat i costat del carrer hi trobem les cases, de màxim 3 pisos, mai gaire grans i totes posades unes sobre altres, molt desordenadament i sense una arquitectura uniforme. També sorpren de Rocinha, comparat amb altres faveles, la quantitat de negocis que hi ha, des de restaurants, botigues de menjar, queviures... fins a perruqueries, borracheries i tallers mecànics. És un barri, en aquest sentit, molt complet.

Aquest carrer principal (i alguns altres més amples que hi surten) tenen molta vida, molta gent al carrer, a les terrasses i, sobretot, circulant amunt i avall. El paissatge és completa amb una teranyina de fils elèctrics i de telèfon que omplen pràcticament tot el carrer. La imatge d'un pal amb milers de fils que hi arriben completament enredades s'ha convertit en una estampa típica de la favela.

A mesura que anavem pujant (les faveles sempre estan als Morros, muntanyes de Rio), navem tenint una visió més general d'ella, amb la seva heterogeneitat d'edificacions i la seva gran extensió. Al arribar a dalt de tot, on tornava a tocar el sol, torna a explotar la vida al carrer. Molt trànsit, més paradetes al carrer i una vista de l'entorn natural impresionant. Rocinha ocupa les dos vesants del morro. La més antiga, la que just arrivàvem, toca a una zona molt exclusiva, on hi viuen embaixadors i hi ha les escoles americanes, i que s'ha extès molt menys que l'altra.

En aquest punt, vam començar el retorn cap a l'inici, on estan els locals dels projectes d'ASPA, però la tornada la vam fer per carrerons estrets de l'interior de la Favela. Aquest passeig va ser molt diferent a l'anterior, més pròxim a un barri molt humit, amb uns accessos (carrers) completament desorganitzats i on es feia més explícita la falta de condicions dels habitatges (clavegueres descovertes, cases minúscules...). Però tot i això, vam seguir trobant alguns comerços.

Quan vam arribar a la part baixa vam dinar tots plegats i després vam anar cap a l'edifici d'ASPA, on hi han els projectes de Creche (escola bresol), Banca do Saber (reforç escolar) i la Brinquedoteca (ludoteca pública). Tots aquests projectes estan en un edifici de 3 plantes, bastant ben cuidat, que disposa de sales interior i un patí bastant ampla (tenint en compte les dimensions de totes les edificacions de la favela). Hi ha sales per als bresols i per a que juguin els més petits, una sala amb pissarra pel reforç, una petita sala plena de jocs i disfresses per a la ludoteca i altres aules per als infants més grants i, finalment, la cuina i algun despatx per als treballadors.

En Firminho ens va anar explicant tots el projectes i la seva implicació en el barri. Creche respon a la necessitat, poc coberta, de donar als pares un lloc on deixar els fills quan van a treballar (està oberta de 8 a 20h), que a més a més, els hi aporta un inici d'escolarització (que es complementa amb uns acords que asseguren que els infants del projecte tindran lloc a l'escola pública als 4 anys, quan surten d'allà) i àpats calents.

La Banca do saber té el requisit que l'infant estigui escolaritzat i assisteixi a classe. Tenen una educadora que els atent, donant-los una estona d'esvarjo i una altra de reforç escolar, a més a més d'un àpat calent abans de marxar. La Brincadoteca, on també hi ha una educadora, l'utilitzen, a més a més dels infants apuntats a aquest servei, els infants de Creche, de la Banca i d'altres entitats de Rocinha.

Finalment, i després d'un cafè on vam poder-li donar uns jocs que haviem portat per a ASPA, en Firminho ens va portar a veure el local de les Mulheres Solidárias, un altre projecte d'ASPA que, a partir d'un taller de canfeccions i artesania, ajuda a dones del barri a aprendre un ofici i a implicar-se en el moviment social de la favela.

Des del terrat d'aquestes instal·lacions vam poder veure l'última gran imatge de Rocinha; el cel plegat de "pipas" (estels) d'infants i joves que per la tarda envaeixen el cel de la favela. I amb aquesta imatge vam baixar fins a la platja de Sao Conrado, on alguns (jo inclòs!) ens vam banyar a l'antlàntic brasiler i ens vam despedir d'aquest gran acompanyat que va ser en Firminho.

Per la nit, després de passar una estoneta per casa, vam anar a sopar a Encontros Carioca, una pizzeria maquissima, amb un local fantàstic i un menjar molt bo. Després vam anar a fer la Caipirinha imprescindible de tota nit Brasilera al local Scenarium, ambientat amb mobiliari i objectes d'època, i música en viu. Els únics que es van atrevir a desafiar les caderes brasileres van ser la Eli, l'Antònia, el Pau i el Guillem que es van marcar uns balls a la pista.

Ahir vam experimentar el contrast que es viu a Rio; la pobresa més extrema de les faveles que conviu amb la riquesa i benestar dels locals de nit del centre.

Fins la pròxima, des del Brasil...

guillemBarba