Dia 3: Santa Teresa i Dom Bosco

Ahir ens vam aixecar sense presses i vam aprofitar el matí per visitar el barri de Santa Teresa, on està la Casa Amarelinha.

Santa Teresa és un barri de cases baixes que el van crear els rics de Rio que hi venien a construir la seva segona casa. En els seus origens hi havia molta actitat cultural, ja que molts dels seus habitants exercien de mecenes d'artistes diversos. Testimoni d'aquest patrimoni són el Centre Cultural de Laurinda Santos Lobo, una dona d'aquella època que va recolzar molt l'art.

Però amb les dictadures, els artístes van anar fugint i, més tard, amb l'arribada de la pobresa i la instauració de faveles prop del barri, gran part de les cases van ser abandonades. Actualment s'està recuperant, però encara queden moltes cases buides i abandonades.

El passeig ens va portar al centre del barri, on hi ha el cinema, i al Centre Cultural i al Museu Chacara do Ceu. El primer té una vista impresionant de part de la ciutat de Rio, i el segon és petit i sense massa contingut, però amb uns jardins també molt macos.

Vam anar baixant fins arribar a les escales decorades pel xilè Selaron, que ha anat posant tot de rajoles, algunes de creació pròpia i altres d'arreu del món, al llarg de les escales.

Vam acabar arribant al barri del centre, on vam dinar i vam anar a fer el cafè i postres a la pastisseria Colombo, un establiment impresionant digne de passar-hi.

Per la tarda vam anar a visitar la casa d'acollida Dom Bosco, de l'Asociaçao Sao Martinho, que està dedicada a acollir adolescents (homes) d'entre 12 i 18 anys que estaven vivint al carrer i que se'ls escolaritza i es treballa amb ells la seva autonomía i que es forgin un futur.

Quan vam arribar, a la casa no hi havia gaires joves ja que estaven a l'escola o treballant. Primer ens van presentar el funcionament general de la casa i els seus treballadors: una assistenta social, 5 educadors (dels quals vam coneixer un), una cuinera i el coordinador de la casa. Després van arribar més joves i vam fer una roda de presentació on tots, primer els adolescenta de la casa i després els catalans, vam anar dient els nostre nom, professió i algun altre detall de la nostra vida.

Acabades les presentacions ens van donar berenar i ens van ensenyar, per grupets, la casa. Vam poder aprofitar per parlar més tranquilament amb els educadors i joves de la casa. Tot plegat va ser molt interessant, i veure l'actitud dels joves, sovint sorprenent.

Vam sopar a casa i després vam anar a la Feria de Copacabana, on vam exercir el consumisme a les paradetes de roba, bisuteria... i per acabar, com no, una CAIPIRINHA!!!!! o dos a un xiringuito de la platja més famosa de Rio.

Fins la pròxima, des de Rio...
guillemBarba