Dia 6: Hem conegut al Mestre Claudinho

El diumenge dia 5 dágost vam viatgar tots fins a Resende, una ciutat propera a Rio, més o menys a dues hores cap al sud.

Un cop a Resende, després de sortir del centre i donar moltes voltes, vam arribar a un barri marginal a les afores de la ciutat on viu el Mestre Claudinho.

El Mestre Claudinho és conegut per tothom en el barri (la comunidade com diu ell). Ell és el president de Raiz Negra, una associació nascuda a l'any 1984 dedicada al treball amb criançes i joves a traves de la capoeira. Per a ells, la capoeira no és només una dança o la recuperacio d´una tradició, és sobretot una filosofia de vida basada en la comunitat, l´esforç, la disciplina, l´alegria...

Ens van rebre amb molta il.lusió i ens van oferir una serie "d´oficines" (tallers) perquè visquéssim el que és el seu dia a dia amb les criançes i jovems. Vam fer "jonco": un ball tradicional dels esclaus a Brasil i "Ukelele": ball amb bastons de canya i ganivets. Aquest ball, com la capoeira els utilitzaven per mantenir-se fisicament en forma i estar a punt per a la lluita.

Tots vam ballar i cantar amb ells fins aconseguir aprendre les pases bàsiques.

Després, per grups, ens van ensenyar les passes bàsiques de la capoeira; la primera "la jinga", també "la roda" i un altre que no recordem com es diu, peró que simbolitza una gran patada. I és clar, finalment, vam fer una roda i vam ballar tots pelgats una capoeira, per acabar fent ells una demsotració amb salts mortals i mil i unes virgueries que ens va deixar bocabadats.

Abans de despedir-nos vam fer una breu entrevista a tres dels components de l'Associació i així vam saber que Raiz Negra treballava a tots els barris de la ciutat fent les seves oficines, que en molts d'ells no tenien local propi i que feien les activitats a locals cedits per altres entitats i escoles i fins i tot al carrer, i que la major part dels professors de capoeira havien estat criançes de 'Associaico.

Va ser una tarda preciosa on ens vam esforçar i divertir dansant i cantant amb ells. Al final, agraïments, abraçades brasileres i molta, molta emoció al cor.