Igual que el dimarts, el dimecres 22 es va aixecar amb mal dia (nubol i no massa calor, per anar amb semarreta de màniga llarga).
Tot i això, vam decidir anar a Trindade, una platja molt, molt bonica i coneguda aprop de Paraty. A més a més, ens acompanyaven dues xilenes (Aliana, mare, i Carolina, filla), també hostes del Hostel.
Vam agafar un bus, plegat de nens que anaven o tornaven de l'escola, i després d'uns 40 minuts vam arribar a una platja, amb un mar bastant crespat.
A Trindade hi ha un petit poble, plegat de pousades que a l'estiu s'omplen a vessar, i unes quantes platges. La primera per fer surf, sense gaire sorra, i les altres més grans i amb la vegetació selvàtica que casi arriba a l'aigua. Com ja he dit, el mar estava bastant "bravo" i ens oferia un espectacle, picant contra les roques, molt especial, molt d'hivern (m'encanta el mar a l'hivern).
Vam anar caminant, descalços, per un camí que, tot i estar al tocant a l'aigua, semblava de la selva. Vam creuar una platja llarga i ens vam arribar a una piscina natural: un racó protetgit per grans roques on el mar estava completament tranquil i t'hi podies banyar (que ho vam fer, com no) sense problemes. A més a més, ens vam poder prendre dos entrepanets de pollastre gràcies a que una dona anava fins allà a vendre'ls (Brasil és fantàstic!!).
A la tornada no ens vam resistir a tornar-nos a banyar a una de les platges i així poder jugar una mica amb les onades. Amb 5-10 minuts de bany ja estavem cansats, però el bany va ser molt agradable i reconfortant.
Per acabar, birreta a un "chiringuito" de la platja i pastisset casolà venut per una nena molt simpàtica.
Al tornar a Paraty, després de la dutxa i la migdiada, vam anar a fer l'apat del dia a, com no, un restaurant a "bondade": per R$8 menja tot el que puguis!!! passeig pel poble (que com comença la Pinga, festa de la cachaça que comença aquest dijous, s'estava posant molt bonic i amb més vida) i Caipirinha. Tot això acompanyats per les xilenes, de qui vam aprendre moltes coses de Santiago i Xile.
Per la nit, una mica que fiestuqui i a dormir, que estavem cansats.
Fins la pròxima, des de Ilha Grande...
guillemBarba i Pau Aragay
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
4 comentarios:
Ei ¡¡¡!!! Fills ja fets uns homes, aquest ambient que describiu, sona com molt internacional, molt de bones platges i bones "festiñes" i noies guapes i interessants no ?
Espero que a Ilha Grande continui el bon plan . . .
Petons.
Quin gust llegir-vos i quina sana envejeta... des d'aquí el despatx de Marinva!!! Estic d'acord amb voslatres que el mar a l'hivern és fantàstic... i també el Brasil!!!
Veig que aquesta setmana mantenir aquest toc tant estupendo del contacte i les relacions personals amb tot aquell/a que es posi per endavant! Apa, que continue disfrutant i atenció amb la pinga... que la cachaça és molt traidora... o no!!!
Petons cornellencs fets a loa brasilera!
Vale i si la meva enveja no es tant sana?? jaja
Aiiii, se'm fa extrany imaginar-vos allà, però tal i com ho relateu us vec molt bé allà, "como en casa" vaja...
:)
Aiiii quantes ganes que torneu jeje
;) i de cansar-me de veure mil i pico fotos....no?
jeje
Respecte al temps, que és un tema universal cal dir que aquí també sembla més aviat un clima d'hivern o bé, de princpipis de tardor que de finals d'Agost...
ala, un petonas als dos!
i ens veiem aviat!!
Vistos aquests dos últims posts ja ens adonem que ho esteu passant fatal i que teniu moltes ganes de tornar.
És lleig, tenir enveja. Però feu una ràbia...
Aneu amb compte amb la Pinga, que ja sabeu el que diu l'Acebes de Polònia: "touch my pinga, Dominga, and it will become very big..." I amb les xilenes, que la saben molt llarga, com el seu país.
Entre pinga i pinga feu alguna foto. Aquí les hem passat a l'ordinador, i n'hem comptat 1550, a més dels minivideos. Casi ná.
Petons
ELICLARABERTAJC
Publicar un comentario