Dia 4: Niterói

El divendres 3 d'agost vam anar a passar el dia a Niterói, la ciutat que es trova a l'altra cantó de la badia de Rio de Janeiro.

Després de les rutines habituals del matí, vam sortir de casa, vam agafar el bus, vam caminar una mica pel centre (interessant, doncs jo encara no havia caminat massa Rio) i ens vam retrobar tot el grup al port d'on surten les barques que creuen la badia.

Al arribar a l'altre cantó vam anar dirèctament cap al Caminho Niemeyer; un complexe al costat del mar, encara en construcció, en el que està previst que hi hagin bastantes coses (una catedral catòlica, una altra de batista, un museu brasiler del cinema...), totes elles dissenyades per aquest arquitècte.

En l'actualitat, però, només està acabat el Teatre popular: una construcció de ciment pintat de blanc amb algun toc de colors vius, que pot allotjar 800 persones al seu interior o 10.000 a l'exterior (a la part del darrera de l'escenari hi ha una gran porta vermella que permet fer l'espectacle "cap en fora" convertint-se en un teatre a l'aire lliure). També està acabat el "Memorial Roberto Silveira": una construcció també de ciment pintat de blanc en forma de mitja esfera, que recorda molt la casa de la Bulma (vease Bola de Drac).

El que encara està per fer, però ja mig començat, és la Fundação Oscar Niemeyer; un edifici que acabará tenint la forma i semblança d'ull, i del qual ara només està feta la cupula en forma de cargol, que té una peculiar forma de transmetre el so (ressona molt i, a més a més, si parles en to normal al costat de la paret, des de qualsevol punt de la paret escoltes perfectament el que es diu). Aquest fet, i sota la proposta de la guia, va propiciar que entressim tots fent xibarri per tal de copsar nosaltres mateixos aquest efecte. Posteriorment alguns ens vam entretenir a tenir converses més o menys interessants d'una punta a l'altra de l'edifici.

El Caminho Niemeyer, a part d'aquest complexe, també inclou altres monuments o construccions per la ciutat de Niterói (alguna plaça...) i no sé si el MAC (del que us parlaré d'aquí unes línies). Però això no ho vam anar a veure.

Al acabar la visita vam anar caminant cap al Mercado do Peixe, que com el seu nom indica és un mercat de peix on a la part de sota hi trobem totes les paradetes on pots fer la compra que, si vols, te la pots emportar per què te la cuini algun dels establiments que hi ha al primer pis (tu portes el peix que acabes de comprar, els hi dius com el vols, et cobren R$7 per peça i menges molt i a gust).

Nosaltres (la família Aragay++) vam agafar pop (que va sortir BONÍSSIM), calamars (que encara que una mica secs, també van sortir bons), gambes i tonyina. Alguns del grup van tenir problemes per fer-se entendre com volien el peix i van acabar tenint pràcticament tot el peix arrebossat (inclús el SALMÓ!!!) o, després de demanar una copa de vi blanc suau, rebre una tassa de café plena fins a dalt de vi negre :-S

Després de dinar ens vam dirigir cap al MAC - Museu de Arte Contemporânea, també dissenyat per en Niemeyer. És un edifici preciós, en forma d'ovni, situat a una punta de Niterói (una localització esplèndida) que no puc fer altra cosa que recomenar-vos d'anar-lo a veure. Però un cop dins, i si deixem de banda el bar-restaurant que és esplèndit i ben cuidat, l'aspecte del museu és més aviat pobre: està tot tapissat d'una moqueta gris bastant cutre que, sorprenentment, llueix tot de taques de tots els tamanys per tot arreu. Aquest fet, acompanyat per la mala sort d'enganxar una exposició molt pobre per la seva qualitat i quantitat, ens va decepcionar una mica de cara al nom del museu.

En acabar, el sector dels interpont (o mitjana edat, o joves, o grup Caipirinheiro...) vam tornar amb en Pep, en cotxe, cap a Rio. Pel camí, encara a Niterói, vam aprofitar per firar-nos en roba (paga AirEuropa, que per algo em van perdre la maleta durant una setmana). Després vam creuar el macropont que creua la badia de RJ, una nova experiència que ens quedarà guardada a la memòria.

Fins la pròxima, des de Bonito (Pantanal)...
guillemBarba